Un exemplar jove d'I. chlorotica pot menjar algues per primera vegada, extreure els seus cloroplasts, integrar-los sencers als seus teixits i viure la resta de la seva vida (uns 9 mesos) sense menjar gens mes, únicament prenent el sol. El mes desconcertant és que els cloroplasts de les algues que menja el llimac, per si sols, no són capaços de generar la clorofil·la que necessiten per seguir funcionant. De fet, els gens necessaris per produir la clorofil·la es troben en el nucli de la cèl·lula de l'alga.
La clau aquesta en la transferència horitzontal dels gens. Sembla que algun avantpassat d'aquest llimac no no només va robar els cloroplasts de l'alga que menjava, sinó que també va adquirir els gens que permeten a l'alga produir clorofil·la.
És a dir, el llimac va incorporar al seu genoma nous gens procedents d'un altre organisme, i això li va proporcionar la capacitat de mantenir actius els cloroplasts que adquireixen el seu primer menjar. Podríem dir que en certa manera és un organisme transgènic fet de manera natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada